A túa procura

Semantic Scholar extracted view of "Elementos para una teoría de la terminología: hacia un paradigma alternativo" by M. Cabré

Abstract This chapter analyses the terminology planning in the language planning process that has been developing in Galicia over the last fifty years. In addition to a historical and sociolinguistic introduction, the normative framework of terminological development, terminological production ( Galanes 2003 , 2015 ), the role of institutions ( González 2015 , Gómez Clemente and Gómez Guinovart 2025 ) in the functions of terminological planning (research, standardisation, dissemination and implementation, evaluation, updating and training) ( Auger 1986 , Cabré 1999a , Bhreatnach 2011) are analysed. The main objective is to provide an overview of current Galician terminology and its planning.

Aquest treball pretén esbossar una panoràmica de la situació de la docència de la terminologia a Espanya. Per a aquest estudi s’han analitzat els objectius i resultats d’aprenentatge, la bibliografia i els continguts que apareixen a les guies docents de les assignatures relacionades amb la terminologia en les titulacions de Traducció i Interpretació de les universitats espanyoles. This paper seeks to present an overview of the situation in the field of terminology teaching in Spain. To conduct this study, we have analyzed the teaching objectives and learning outcomes, the bibliography, and the contents that appear in the teaching guides for the subjects relating to terminology in the Translation and Interpreting undergraduate studies of the Spanish universities. Este trabajo pretende esbozar una panorámica de la situación de la docencia de la terminología en España. Para este estudio se han analizado los objetivos y resultados de aprendizaje, la bibliografía y los contenidos que aparecen en las guías docentes de las asignaturas relacionadas con la terminología en las titulaciones de Traducción e Interpretación de las universidades españolas.

En aquest volum, que inclou les intervencions dels professors Jean-Claude Corbeil, Marcelo Diki-Kidiri i Luis Fernando Lara al seminari de terminologia de la I Escuela de Verano de Terminología organitzada per l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, es parla clarament de les fal·làcies i inconsistències de la uniformització, que es presenta com un estadi natural de comportament, ja que ni la visió del món, ni tan sols la del món especialitzat, no és uniforme, ni les situacions sociopolítiques en les quals es desenvolupa el treball terminològic no són idèntiques. Aquesta diversitat suposa doncs que s'han d'adaptar les actuacions terminològiques a les circumstàncies pròpies de cada context, així com també seleccionar per a la terminologia la concepció teòrica més adequada a les actuacions.

Hay que agradecer que Editorial Síntesis, en su colección de libros sobre "Biblioteconomía y Documentación", haya iniciado la publicación de una serie de obras que se ocupan, específicamente, de la Documentación aplicada a la traducción. La

AbstractOccidental philosophy has been for centuries implicated in the way languages refer to the world. Ontologies are the result of the thought applied to the existence of things. Nowadays, ontologies represent entities handled by companies, such as products, processes, and so on. They are more and more involved in data processing. Actually, one of the aims of ontology treatment is to make sure that a designation corresponds to a concept and that both –concept and designation– refer to a well specified object. Logic as science of well formulated propositions is also involved in such data modeling.

Toute pratique pédagogique ne peut réussir sans mettre à l'épreuve les acquis des apprenants. Cette mise à l'épreuve requiert des instruments d'évaluation qui permettraient à l'enseignant, d'une part, de diagnostiquer les difficultés d'apprentissage et à l'apprenant, d'autre part, de comprendre ses erreurs et de les corriger. Cet article présente une stratégie d'évaluation suivie dans le cadre d'un cours d'initiation à la recherche documentaire et terminologique qui tente d'unir les deux approches sommative et formative pour aboutir à une évaluation objective des activités des apprenants.

La terminología esté en el momento crucial de su histoha. El rencuentro con la inteligencia artificial de una parte, y, por otra parte las necesidades del incremento industrial en lo que concierne a la comunicación técnica, deberfa ayudarla a estructurar y organizar las futuras investigaciones en este dominio. Ellas deberian encontrar un terreno fértil en un acercamiento con la lingufstica, acercamiento que les permitirá encontrar un terreno de entendimiento con la inteligencia artificial. La terminología y la inteligencia artificial tienen en común el trabajar sobre la representación del conocimiento, la primera, via el estudio de los conceptos designados por los términos, la segunda, via el estudio de la formalización del conocimiento. El artfculo se propone mostrar cómo y por qué la colaboración es posible entre estas dos disciplinas.

Un article de la revue Meta, diffusée par la plateforme Érudit.

Un article de la revue Meta, diffusée par la plateforme Érudit.

Choose from multiple link options via Crossref

Faber, Pamela. 2003. Terminological Competence and Enhanced Knowledge Acquisition. Research in Language 1: 95-117.

Aquesta contribució explora l’ús de tecnologies de la traducció, incloses la traducció automàtica i la intel·ligència artificial generativa (GenAI), per part de professionals de la terminologia en entorns institucionals, a través de l’anàlisi de dades qualitatives procedents d’entrevistes realitzades en dues fases (entrevistes en línia sincròniques en la fase I i entrevistes asincròniques per correu electrònic en la fase II). L’estudi mostra que els professionals de la terminologia en entorns institucionals utilitzen una àmplia varietat d’eines per al treball terminològic. Gairebé tots han experimentat amb aplicacions de GenAI, però pocs han integrat plenament aquestes aplicacions al seu flux de treball fins ara. Tanmateix, s’analitzen l’impacte de les noves tecnologies en els fluxos de treball terminològic, com l’aparició del nou rol de gestor tecnològic i la necessitat d’adaptar els procediments de revisió i assegurament de la qualitat quan s’utilitza GenAI.

In the discipline of terminology, a distinction is made between different types of terminological competences, such as systematic terminology and ad-hoc terminology. The former is defined as the ability to create multilingual glossaries from specialized translations, and the ability to perform terminology management tasks applied to translation, incorporating corpus linguistics tools, performing terminology extraction, building terminology databases, and carrying out computer-assisted translation and machine translation tasks. Ad-hoc terminology is defined as the competence that a specialized translator should have in order to solve terminology problems that arise in a specialized translation. There is much less literature concerned with describing and systematizing this competence, and these approaches come from the field of terminology: Arnzt & Picht (1982), Célestin et al. (1984), Cabré (2004), Tebé & Pissolato (2019), Franco (2020). Translatology studies have traditionally paid little attention to ad-hoc terminology since they do not categorize terminological problems in translation as a singular entity that requires particular attention. This article presents a proposal for defining and systematizing the competences that a specialized translator should have when acting as an ad-hoc terminologist. The corpus of texts used to illustrate the competences consists of different scholarly articles in English in the field of biomedical sciences (review articles and experimental articles), translated into Spanish by different cohorts of a translation Master’s level students.

En aquest article es distingeix la noció de teoria integral o de paradigma en terminologia de la noció de model teòric de la lingüística adoptat per la terminologia. Dins de l’aproximació lingüística de la terminologia s’apliquen diversos models vinculats a la lingüística generativa, la lingüística funcional o la lingüística cognitiva, per a descriure i explicar fenòmens concrets de la terminologia. Algunes d’aquestes adopcions de models han estat anomenades inadequadament “teories”, cosa que distorsiona el panorama epistemològicde la terminologia.